8 - HDS

Va despenjar-se del sostre en el que dormia i caiguè sonorament al terra. Havia descansat les dues hores de costum i ara havia d’alimentar-se. Va agafar el sac que li donava el nom a la seva raça, els homes del sac, i es disposà a abandonar-se als seus impulsos monstruosos naturals i oblidar-se de la seva mediocre identitat de barista que tenia durant el dia.
Sortí de casa seva ràpidament, escalant per la paret fosca fins al terrat i comença a olorar l’aire, per a seguir algun rastre. L’havia trobat. Un nen d’uns quatre anys. No gaire lluny, potser sis illes o set. Començà a saltar d’un terrat a l’altre amb la seva agilitat sobrenatural. Els carrers mai estaven buits a la gran ciutat, i menys a les deu de la nit, però els homes del sac acabaven aprenent com moure’s entre les ombres. Va saltar d’un terrat a la façana de la casa del davant, massa lunyana per anar al terrat directament, pujà al terrat i saltà a la casa següent i d’allí a un fanal, que, per desgràcia seva, estava en mal estat i caiguè, catapultant-lo a dins d’una comissaria de policia.
L’apuntaren amb una pistola.
-Quiet!
Una pistola per agent, és a dir, deu pistoles.
Un jove oficial se li acostà, però ell el rebutjà amb un cop de mà, que el feu atravessar tota la habitació fins a la paret. Els altres agents varen disparar. Varen fer falta unes 40 bales per a deixar-lo incapaç de moure’s, a terra, amb diversos policies que s’havien trencat algun membre o estaven inconscients.
El transportaren a un cel•la