3 - Afortunat

Es va llevar. La fortuna li era favorable. Com sempre. Cantant una tonada alegre es va dutxar.
Es vestí, com sempre, amb una cara americana de color verd, una camisa blanca, uns pantalons conjuntats i sabates marrons. Es posà el seu pin de la sort, en forma de trèbol, a la solapa, i es disposà a sortir a passejar.

Va avançar pel carrer principal mirant els aparadors de les botigues i les terrasses de les cafeteries... “Quina em regalarà l’esmorzar, avui?”
Va ser un venedor ambulant de croissants i gofres amb xocolata, nata i crema, que acabava d’obrir la parada i, com a primer client, li va regalar el que ell volguès.
Es va asseure a un banc del parc per a menjar-s’ho. Al costat hi havia un diari abandonat. Era d’avui.
Va llegir els titulars sense mostrar cap interès i passà directament a les accions de borsa. Les seves pujaven.
Va passejar pel parc durant un parell d’hores, en les que va trobar diverses monedes i bitllets perduts. I de cop, la va veure: Una dona que li agradava. Va disposar-se a seguir-la però, tot just quan estava a punt de poder saludar-la, una vella gitana se li va posar al davant demanant caritat. D’una empenta la va tirar a terra. La gitana li va cridar diverses coses que no va ni entendre però proseguí la persecució. Van arribar a un pàrking proper i la dona va agafarel seu cotxe. Ell tambè agafa el seu, un esportiu últim model que havia guanyat en un sorteig. No havia après mai a conduir i, en aquell tragecte, es va notar. Tot i això, arribà a la destinació de la dona, un supermercat Gafribo, i la va seguir a l’interior.
Mentre ella comprava iogurts, ell va intentar d’acostar-si. Li oferiren mostres de xocolata Bonidtt, fuet de CalCompanys, batut de xocolata El Baluarte i pasta Rospo... Va veure com la dona desapareixia pel passadís dels arrossos. LA va seguir fins al de les llaunes de conserva, on dos carros li barraren el pas. Enfadat, donà un cop de puny a l’estanteria de llaunes que tenia al costat, que es precipità cap a ell. Tomate frito Osiris.
Records nebulosos, una cara d’un vell que coneixia, una punxada, diversos cops... foscor.
Va despertar d’aquell son simulat que podia provocar la febre o l’anestèsia, per exemple, i es trobà en la més absoluta foscor. Li feia mal el cap. Esatva en un lloc estret però no n’aconseguia saber res més... On podia trobar alguna llum, un misto, un encenedor... El mòvil, tenia una llanterna molt potent! VA treure’l i el va encendre.
No va saber distingir on estava fins que no va passar una estona... En un taut.
Va horroritzar-se.
Què podia fer? L’havien enterrat viu, a ell, el que sempre tenia bona sort! Com podia ser? Segur que era una maniobra de la fortuna per a aconseguir un bé major... Com podria avisar a algú?... EL mòvil! Escriguè el número de casa seva, on segur que hi havia l’home de la neteja!
Sonà un cop. Dos. Tres. Quatre. Cinc. Deu. Res.
Doncs hauria de trucar a la mare, que, a més, ja fa temps que no la truco...
Escriguè el número i, en apretar el botò de trucada, un bip. Batería baja, recargue inmediatamente el teléfono.
Ring. Batería baja. Ring. Batería baja. Ring. Batería crítica. Rin... Sí?
-Mare!
El telèfon es va apagar.